La industrialització de L´Horta de València en les primeres dècades del segle XX va tindre en l’empresa La Jutera de Foios i en la indústria del Jute un punt de referència. La seua principal força de treball van ser les dones de les poblacions d’al voltant de Foios (Montcada, Massarrojos, Alfara del Patriarca, Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell.Almàssera i la població de Foios).
Va ser fundada a l’abril de 1926 i amb la seua posada en marxa va transformar el treball en esta zona de l´horta de València fins llavors eminentment agrícola i tradicional. La creixent industrialització de València es va unir al desenvolupament del port pel qual s’exportava taronja al mercat britànic des de 1850 i que en esta època va patir una gran ampliació.
La fàbrica tèxtil de la Jutera va tindre en els seus inicis origen alemany pel capital que la va fundar. Va arribar a ocupar una superfície superior a 40.000 m² en les hortes circumdants a Foios, encara que amb el pas del temps queda inclosa dins de la trama urbana de la població.
Durant moltes dècades va tindre una intensa activitat en la fabricació tot tipus de teixits de jute. Va tancar definitivament en els anys 80 del passat segle. En els últims anys, l’Ajuntament de Foios ha liderat projectes de regeneració urbana per a recuperar l’entorn, incloent-hi la rehabilitació de l’emblemàtic Xalet de la Jutera.
Camí dels dones a la Jutera
Les dos rutes que van partir des de diferents poblacions de L´Horta Nord, han sigut un homenatge a les més de 1500 dones i xiquetes que des dels 14 anys recorrien a peu els camins de l’Horta des de la matinada per a treballar a la fàbrica. Per a les persones que van fer el trajecte ahir a peu és un recorregut de màxim 5,5 km.
Les dos caravanes, acompanyades de tabal i dolçaina, han confluït en l’antiga Jutera, Durant el dia hi ha hagut xarrades, testimoniatges d’antigues treballadores i actes culturals a la Casa de Cultura de Foios. Montcada, des d’on partia una de les rutes, ha estat representada per l’Alcalde, Álvaro Gonzalvo, i membres de la corporació municipal.
